En un sistema familiar la mare i el pare donen i els fills reben. És natural que així sigui. És l'únic tipus de relacions en que és impossible reestablir l'equilibri i només ens queda agraïr el que els pares ens han donat. En les relacions entre iguals (entre germans, parella, ...) cal que hi hagi un equilibri entre el que dono i el que prenc. Si només dono o només prenc, la relació pateix. És igualment important aprendre a rebre el que se'm dona i no esperar cap altra cosa diferent.
A la natura, també necessito que hi hagi un equilibri entre el que prenc de la natura i el que retorno. És essencial també agrair el que la natura em dona i no puc retornar, però sí prendre amb consciència. Retornar a les altres espècies alguna cosa per mantenir un cert equilibri amb el que “prenc” d’elles.
